El preu del lloguer residencial a la ciutat de Barcelona es va disparar un 9% el 2016, segons les dades oficials de l' Agència de l'Habitatge de la Generalitat basats en les fiances dipositades a l' Incasòl.

El preu de lloguer de mitjana, doncs, es va situar a Barcelona en 801,28 euros mensuals. El districte on els lloguers es van encarir més va ser l'Eixample, on van pujar un 10,3% i Sant Martí un 10,1%, mentre on la pujada va ser més baixa va ser a Sant Andreu, del 5,6%.

Tot i això, els preus més alts es van produir a Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana mensual de 1.144,71 euros i les Corts, amb 985,94 euros, mentre que el preu més barat es va registrar a Nou Barris, amb 561,07 euros.

En el conjunt de Catalunya, el preu del lloguer es va situar de mitjana en 595,66 euros, amb un augment del 6,8%. L'estudi s'ha fet amb l'anàlisi de les fiances dipositades a l'Incasòl d'un total de 142.714 contractes de lloguer.

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha defensat la validesa de les dades de la Generalitat enfront d'altres estudis, assegurant que el 90% dels nous contractes de lloguer es registren a l'Incasòl i, en canvi, els portals immobiliaris que fan estudis es basen en els preus d'oferta, no signats, i amb una mostra molt inferior, ja que el que té més pisos a Barcelona no supera els 6.500 en total.

Segons les dades de la Generalitat, mentre els preus a Catalunya han pujat el 6,8%, el nombre de nous contractes només ha augmentat un 0,7%. I en el cas de Barcelona, mentre el preu ha augmentat el 9%, els contractes (42.182) només han pujat un 3,8%.

El president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, ha atribuït aquest augment de preus malgrat l'estancament del nombre de contractes a la caiguda de l'oferta. Barcelona, ha dit, tenia el 1960 uns 300.000 pisos de lloguer, quan el 2011 –que es va fer el darrer cens– eren 205.000 habitatges. "El mercat estret provoca l'increment de preus", ha assegurat, a més d'indicar que en alguns barris, com l'Eixample, també influeixen fenòmens com el lloguer turístic. Un altre factor que afecta és la disseminació de l'oferta en molts petits propietaris. El 1985, ha dit, el 75% dels contractes eren en propietats verticals (edificis sencers d'un sol propietari) i la resta en propietats horitzontals, mentre que ara la proporció s'ha invertit.

XAVIER GRAU / diari ARA /  Barcelona